8 de maig 2023

Oodi, o la biblioteca com a oda al futur. Reportatge d'imatges de la biblioteca d’Hèlsinki - Finlandia

























































SETMANARI L'EBRE. Edició del 6 de maig de 2023

TORTOSA -FINLANDIA

Si la biblioteca és una finestra oberta al món, Oodi és un lloc de trobada i una talaia ubicada a la plaça Kansalaistori al bell mig d’Hèlsinki que forma part de la xarxa de biblioteques Helmet (Biblioteques de l’Àrea Metropolitana d’Hèlsinki) des d’on es pot albirar el futur. La nit es fa de pregar ja a Hèlsinki en aquesta època, però el que no esperàvem de cap de les maneres és que, a més d’una persona sueca que parla perfectament el castellà i que ens faria de guia, ens rebria també el sol.

El primer que Mia tracta que sapiguem com si hi tinguera molt d’interès és que el nom de la biblioteca, com tot el que s’hi fa, va ser triat i consensuat per la població, i que es van invertir cent milions d’euros en la seva construcció, i que hi treballen setanta-tres persones, i que reben una mitjana de deu-mil usuaris diaris. Aleshores entenem perfectament l’entusiasme de Mia.

Oodi va ser inaugurada el 2017 per commemorar els cents anys de la independència finlandesa. Ningú no diria que dins d’aquella estructura de fusta, d’acer i de vidre de més de 17.000 metres quadrats s’amaga una veritable oda a l’aprenentatge al llarg de tota la vida, a la ciutadania activa, a la democràcia i a la llibertat d’expressió que esdevé una extensió interior de l’espai públic i una sala d’estar cívica. Però Oodi no està sola; és una més de les 37 biblioteques d’Hèlsinki.

Als finlandesos i finlandeses els encanten els llibres. Ocupen els primers llocs mundials en habilitat lectora i són usuaris entusiastes de les biblioteques, de les quals es calcula que cada resident extreu en préstec una mitjana de 16 títols anualment. Des del segle XIX cada poble tenia la seva escola i la seva biblioteca, la qual cosa ha permès un accés igualitari a l’alfabetització i a l’educació bàsica.

El disseny d’Oodi reflecteix els nous rols de la biblioteca. Les biblioteques d’avui en dia necessiten ser pensades com un espai físic, una plataforma per a la lectura, l’aprenentatge i el debat públic. Oodi disposa fins i tot d’entrenadors de lectura, que treballen de la mateixa manera que un entrenador personal per ajudar-te a llegir.

‘The Book Heaven’, situat al tercer pis, és un paradís per als lectors que poden gaudir de llibres en més de vint idiomes i que, a més, poden relaxar-se asseguts als sofàs sota els arbres o entretenir-se amb jocs de taula amb els amics o la família sota el seu sostre en forma de núvol.

Durant l’estiu, el ‘Balcó dels ciutadans’ ofereix una vista espectacular del parc Töölönlahti i del centre de la ciutat. Hi ha cent mil documents disponibles per prestar, una col·lecció immensa de partitures, còmics, jocs de consola i pel·lícules sobre minories sexuals i de gènere, periòdics i documents estrangers.

La planta baixa alberga un auditori, una zona d’exposicions, una altra de biblioteca per a famílies, cines, una cafeteria i un restaurant.

‘Attic’ és el pis intermedi i està format per habitacions de formes irregulars adreçades a la creativitat i a l’aprenentatge, on es duen a terme activitats que fan servir la tecnologia més avançada que permet editar vídeos o fins i tot reproduir objectes amb impressores 3D i on, a més, hi ha estudis de gravació, màquines de cosir i un espai adreçat als creadors.

No cal oblidar, però, els espais per al silenci i els que estan destinats a actes.

De tant en tant, i de reüll, observem la cara de felicitat de Mia, que desprèn orgull per tots els porus. Tampoc no ens sobta. Es considera part del projecte i, afegim nosaltres, també de l’èxit. Possiblement, la implicació de tothom en sigui una de les claus. Fins i tot la de la classe política que, ubicada al costat on hi ha el Parlament, demostra així la vinculació i el compromís amb la cultura i el saber.

El programa cultural progressiu d’Oodi es complementa amb la forma en què els bibliotecaris i bibliotecàries que dirigeixen i gestionen la biblioteca han organitzat el seu treball. Cada equip disposa d’un cert grau d’autonomia amb capacitat de prendre decisions col·lectives. Els assumptes que afecten la biblioteca es decideixen entre tots i totes.

Fins i tot la logística aplicada als llibres és extremament innovadora. Quan l’usuari torna un llibre, el sistema l’escaneja, i després un vehicle autodirigit el transporta per la biblioteca fins a la prestatgeria corresponent perquè el personal de la biblioteca el col·loqui al seu lloc.

El que, més enllà de consideracions polítiques, econòmiques o tècniques, simbolitza una biblioteca que desenvolupa una funció interactiva amb la societat, que serveix de nexe amb la comunitat i que aconsegueix que hi passin moltes coses bones i diferents, i on pots quedar amb els amics i amigues per llegir o parlar, pots demanar en préstec un violí o tallar metall en làser, és una veritable oda al futur, una carta d’amor a l’educació i la literatura.

Ens acomiadem amb nostàlgia, però amb un somriure de la nostra amfitriona, que ens convida a tornar-hi, la qual cosa no descartem en absolut perquè aprendre sempre és bo i perquè, al lloc on has sigut feliç, sempre tens ganes de tornar-hi algun dia.

Hèlsinki està molt lluny de Tortosa. Però avui en dia no hi ha distàncies. Ni barreres. I les possibilitats d’aprendre dels referents creixen dia a dia gràcies a la tecnologia, als sistemes de comunicació i sobretot a l’interès dels professionals del món de les biblioteques per formar-se i avançar. I, a més, tampoc cal menysprear el que fem a casa, on procurem treballar en equip amb les entitats socials i educatives, entre d’altres, de la comunitat en la qual actuem (perquè la veritable col·lecció d’una gran biblioteca pública és ara la comunitat mateixa). O potser hauríem de parlar de comunitats en plural, que són llocs on s’aprèn, es crea i se somnia conjuntament. Aquest treball de les persones que formem part del projecte de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa fa que s’escurci a poc a poc aquesta distància, però també és cert que necessitem la implicació de tothom. Gràcies al treball del personal bibliotecari innovador, les biblioteques han passat de ser llocs silenciosos i de retir a espais sorollosos de compromís.

Malgrat la distància i les circumstàncies, la nostra oda també ha d’esdevenir un compromís amb el futur.


Irene Prades Ginovart

Directora de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa