Exposició Abracadabra. Pota de Cabra! que consta d'una selecció de llibres que parlen màgia, dels mags, dels bruixots i tot allò que ho envolta a la bibliteca de Tortosa

Organitza Departament de Cultura Central de Biblioteques Terres de l’Ebre.

   A partir del 16 d’abril fins el 2 de maig a la planta baixa de la biblioteca

Un cop més oferim al públic lector una selecció de llibres que parlen de la màgia, dels mags, dels bruixots i de les coses que els envolten. Amb aquests llibres hem engiponat una petita exposició que itinerarà per tot Catalunya i pel País Valencià des de Mollerussa. A l’exposició, els llibres s’han agrupat i presentat per temàtiques i centres d’interès. Aquesta bibliografia segueix les pautes dels plafons expositius.

Però no és el mateix una exposició, on els llibres es veuen, es toquen i es trien, que una guia bibliogràfica. Per a aquells que, per la seva tasca educativa, per la seva curiositat personal o pel seu desig de rigor acadèmic, volen una mica més d’informació, pensem que els quatre suggeriments que publiquem a continuació els poden ser útils a l’hora d’orientar-se entre fantasies i abracadabres. Una cosa són els llibres, una altra la literatura i encara una altra la lectura.

Abans dels sis anys, en allò que hem batejat com les «planes de la infància», els contes ofereixen als lectors gairebé sempre una màgia blanca, amb personatges genèrics molt tipificats al voltant del binomi bo/dolent. Les bruixes són sovint capricioses, els mags inge nus i els encanteris no fan massa mal, i tot plegat no es mou gaire d’un entorn quotidià. En seria un bon exemple el llibre Gago per merenda.

Entre els set i els nou anys la literatura presenta als lectors que s’endinsen en el «bosc de la mainada» peripècies on la intriga és més evident… i perillosa. Hi ha diversitat de gèneres: rondalles, humor, sàtira, primeres novel·les, algun còmic, poemes… Els personatges poden metamorfosar-se al llarg del relat i aquell que semblava així pot acabar aixà. Així, La Bruixa Avorrida que es pensa ser tan malvada no passa de ser, per al lector, una beneitona de per riure. El llenguatge s’enriqueix amb metàfores i símbols. La il·lustració també. I, sovint, la màgia permet al lector la possibilitat de meravellar-se de coses que només poden ser prodigis de

bo de bo.

Quan són als «turons dels xiquets», els lectors i lectores que tenen entre deu i onze anys tenen ocasió de topar-se amb una narrativa fantàstica fascinant i més aviat engrescadora. Poden embrancar-se en viatges iniciàtics, poden identificar-se plenament amb un heroi o heroïna obligat pel fat a sortir-se’n, d’una de molt crespa, o poden sentir franca admiració per la màgia i els trucs que practiquen éssers tan inquietants (i divertits) com Mary Poppins o Molly Moon.