Tots els usuaris del Sistema de Lectura Pública ja poden accedir a la informació digital de les biblioteques públiques des de qualsevol ordinador

 

• Amb el carnet de biblioteca es poden consultar més de 40 revistes en català, bases de dades i enciclopèdies, entre altres documents

• Fins ara només es podia consultar aquesta informació des dels ordinadors de les biblioteques públiques

• Amb aquesta mesura el Departament de Cultura impulsa el consum d’informació digital de qualitat entre els usuaris de les biblioteques públiques de Catalunya

Els més de 3 milions d’usuaris de les biblioteques públiques catalanes ja poden accedir des de qualsevol ordinador a les bases de dades, enciclopèdies, revistes i premsa de qualitat que ofereix la Biblioteca Electrònica del Sistema de Lectura Pública de Catalunya <http://www.gencat.cat/cultura/bibliotecaelectronica> . Per fer-ho només cal disposar del carnet de biblioteca i registrar-se com a usuari. Amb aquesta mesura el Departament de Cultura vol facilitar l’accés a continguts digitals de qualitat a totes les persones usuàries de les biblioteques públiques.

Fins ara ja es podia accedir a la Biblioteca Electrònica des dels ordinadors de les biblioteques públiques, però a partir d’ara es podran consultar aquests continguts des de qualsevol ordinador i amb independència de la ubicació territorial de la biblioteca. Al llarg d’aquest any 263.708 usuaris han consultat la Biblioteca Electrònica, i amb l’obertura d’aquesta eina es preveu un increment en el nombre d’usuaris.

Aquest nou servei està a disposició de l’usuari les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Ofereix accés a més de 40 revistes en català  incloses al portal Quiosc.cat de temàtiques diferents com gastronomia, turisme, o música, així com a 600 mitjans de comunicació i a 42.000 notícies diàries a text complet de diaris espanyols i estrangers. També permet consultar obres de referència en llengua catalana, castellana, i anglesa; diverses enciclopèdies i altres documents com totes les lleis i jurisprudència de l’Estat i un manual en gestió empresarial, entre altres.

La Biblioteca Electrònica, que subscriu el Departament de Cultura per a totes les biblioteques públiques de Catalunya, ofereix als seus usuaris els recursos d’informació següents:

Mienciclo universal

És una plataforma que dóna accés a diverses obres de referència en llengua castellana: història universal, història gràfica del s. XX, geografia universal.

Quiosc.cat

Accés en format interactiu i multimèdia a més de quaranta revistes en català de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC).

Oceano Padres

Base de dades específicament desenvolupada per a pares i mares.

Oceano Salus

Base de dades que, amb una visió divulgativa, conté informació sobre anatomia, medicina, nutrició i salut en general.

Oceano administracion de empresas

Base de dades adreçada a estudiants i a professionals dels àmbits de l’economia i les ciències empresarials.

VLEX

Base de dades jurídica que conté la legislació (autonòmica, estatal i europea) i la jurisprudència a text complet dels Tribunals Suprem, Constitucional, Superiors de Justícia i Audiències Provincials.

Iconoce

Base de dades de notícies que inclou les edicions digitals dels principals diaris espanyols i estrangers des de 2001.

Més informació sobre la Biblioteca Electrònica:

Biblioteca Electrònica

<http://www.gencat.cat/cultura/bibliotecaelectronica>

[Els usuaris de les biblioteques públiques de la província de Barcelona seran redirigits per a la seva identificació al portal biblioteques de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona des d’on podran accedir als recursos subscrits pel Departament de Cultura i trobar altres recursos d’informació proposats per la Gerència de Serveis http://www.diba.es/biblioteques/bibliotecaelectronica/bdd_electroniques.asp>]

Vídeo promocional de la Biblioteca Electrònica

<http://www.gencat.cat/cultura/bibliotecaelectronica>

Cartell promocional i descripció dels recursos

<http://www.gencat.cat/cultura/bibliotecaelectronica>

Xerrada El paper de les institucions culturals en la promoció de la Salut a càrrec d'Irene Prades Ginovart, directora de la Biblioteca Marcel·lí Domingo (BMD)

Irene Prades Ginovart, directora de la Biblioteca Marcel·lí Domingo (BMD), de Tortosa, va explicar
com pot contribuir una biblioteca a la salut de la població mitjançant l’exemple de la BMD.
La BMD està situada al casc antic de Tortosa, un barri amb problemes de degradació social i urbanística i amb problemes de seguretat ciutadana. L’índex d’immigració del barri es troba per damunt del 40%, molt superior a la resta de la ciutat (22%), a més de tenir una important població gitana i una població autòctona envellida i empobrida. Aquests grups de població no sempre mantenen bones relacions entre ells. En aquest barri s’està aplicant el Pla de Barris (PINCAT: Pla Integral del Casc Antic de Tortosa).

Una biblioteca fomenta el diàleg intercultural i afavoreix la diversitat cultural (Manifest IFLA/UNESCO). Esdevé un agent de socialització. La lectura aporta benestar social i salut, atès que la salut (OMS) no és només l’absència de malaltia o discapacitat, sinó la presència de benestar en els àmbits psicològics, físic i social. D’altra banda, la BMD du a terme programes relacionats amb la salut. En destaquen la Biblioteca Sense Barreres, que aporta llibres a malalts, persone s amb problemes de mobilitat.. . i en el qual col·laboren les oficines de farmàcia, el Departament de Salut i voluntaris, entre altres; a més, el programa Sumem veus: lectura sense barreres ofereix llibres de lectura fàcil i la col·laboració de voluntaris per a la difusió de la lectura entre els discapacitats intel·lectuals. A més, la BMD acull discapacitats intel·lectuals que actuen com a suport en l’arxiu de documents i altres tasques com a col·laboració en la integració social.

Va presentar i moderar la taula Miquel Àngel Arasa i Favà, director regional de l’Agència de Protecció de la Salut a les Terres de l’Ebre. Va centrar el tema a partir dels models dels determinants de salut i del de desigualtats en salut per motius socials. Va exposar que actuant en el camp cultural, i especialment sobre entorns desafavorits i marginals, es pot aconseguir més cohesió social. Recordava l’argument de Michael Marmot que afirma que, atès que els principals factors determinants de la salut són els socials, cal actuar sobre les causes socials per millorar la salut. Un altre argument són les afirmacions de Gregorio Luri, que diu que el primer factor de fracàs escolar és la pobresa. Aquí es veu la funció que pot tenir una biblioteca pública en un entorn desafavorit.

D’altra banda, es pot considerar un entorn poc favorable als bons hàbits la publicitat d’aliments dirigida als infants, si els continguts que incorpora no són els adequats per a aquestes edats.
Finalment, les ciutats saludables representen una implicació dels ajuntaments que poden fer millorar la promoció de la salut en camps tan diversos com una infància més sana i segura o un envelliment més saludable mitjançant una actuació urbanística i una política que posa la salut al centre dels sistema.

Club de Lectura Octubre. Mitja dotzena d'ous de Jordi Pijoan