BIBLIOTECA POPULAR 1928 / BIBLIOTECA MARCEL·LÍ DOMINGO 2008
1 DE JULIOL (80è Aniversari)
LA BIBLIOTECA PÚBLICA: UNA MIRADA RETROSPECTIVA
L’any 1924, Manuel Lafuente expressava la seva preocupació al diari Heraldo de Tortosa per la manca de llibres i biblioteques arribant a catalogar-ho fins i tot com un “ problema nacional “ i considerava, com va dir Goethe en boca de Wagner en “Fausto” que: “los goces del espíritu consisten en un libro, en una hoja, en una página”. Alhora, l’autor de l’article es mostrava orgullós del primer que feia quan viatjava i visitava noves ciutats: preguntar on era la biblioteca perquè allí hi trobava l’aliment necessari per a l’esperit i manifestava una rotunda fe en els llibres, els quals només existien als antics convents, a les sales fosques i mal ventilades sense afany per incorporar novetats. Tot aquest retard, matisava, no era atribuïble però, només que a l’apatia dels governants, molts dels quals estaven també interessats a combatre la “funesta mania de pensar” i a qui encoratjava a repartir el tresor dels llibres i les biblioteques al poble ja que com diu el vell aforisme llatí “nemo dat quod ni se non habet”.
Anys més tard, concretament quatre, sembla ser que aquelles idees i paraules suposo que conjuntament amb d’altres, van donar el seu fruit. Així, el dia 2 de juliol de 1928, Carles Sánchez Pastor al diari Heraldo de Tortosa pronunciava una frase contundent (“Alea jacta est”) per anunciar que “Tortosa cuenta ya con su Biblioteca Popular”. Reproduiré a continuació fidelment alguns fragments de l’article que encapçalava la portada del número 1.921 de l’Heraldo de Tortosa perquè ho considero d’una importància cabdal per a entendre el pensament de l’autor respecte al tema i també respecte al tarannà tortosí: “...Tras un exagerado proceso preparatorio (que puede darse por bien empleado), parece hemos encaminado la labor hacia una más esplendente situación cultural de nuestra ciudad...Álzase la barrera con la que han tropezado todas las iniciativas: ese carácter que nos adorna, con reminiscencias (¿árabes quizá?) que le predisponen, en hartas ocasiones a la más decayente apatía, causa de todos nuestros males....Interés de todos ha de ser pues, desde el primer instante, luchar (asistiendo a la Biblioteca), para que le fallen al enemigo todas las posiciones que pudiera tomar y ver si, unidos, podemos desterrarlo definitivamente de nuestra idiosincrasia...Abierta está a todos y es propiedad de todos...La suerte está echada. Tortosa y los tortosinos deben decidirla”.
Efectivament, el diumenge 1 de juliol de 1928, a les sis de la tarda, al carrer Reus, davant del Club Ciclista, al local on abans havia estat la”caseta fielato de Consumos” i que va ser cedit gratuïtament per l’Ajuntament, els organitzadors de “Vida tortosina” veien complides les seves aspiracions amb la inauguració de la Biblioteca Popular, que va comptar amb més de tres-centes adhesions signades i amb una gran assistència de públic pertanyent a totes les classes socials (“... viéronse personas de todas las clases sociales, predominando las que se han dado en llamar artesana y payesa...”), malgrat l’absència d’algunes personalitats, la qual cosa no va ser obstacle per a que la jornada, deixant de banda consideracions folklòriques i masclistes, sigués considerada un enorme èxit perquè, entre altres coses, la Biblioteca representava “ el recinto donde podria cultivarse la inteligencia del pueblo”. No podia faltar l’anècdota com en qualsevol esdeveniment públic: “ Y finalmente, los primeros libros facilitados. Apenas abierto el local, ya un muchacho del campo (ayer era el dia de los grandes ejemplos y las grandes lecciones) pide un libro para aprender en los descansos de su ruda tarea”.
Aviat es va començar a parlar de donacions: “Un buen tortosino dona un estante colmado de libros. Otro importante donativo es el de un estimado compañero que ofrece una colección”.
Sembla ser que l’acceptació va ser mol alta per part de la població tortosina que hi acudia majoritàriament en busca de lectures recreatives i educatives. Però als pocs dies de la seva inauguració, concretament el dia 20 de juliol, la premsa local advertia:”...Conociendo el alto ideal educativo de sus fundadores, nos permitimos indicarles que, por inadvertencia y, de seguro, contra su voluntad, se han introducido allí algunos libros que de ningún modo deben de estar en una biblioteca destinada a elevar el nivel intelectual y moral del pueblo...”. La polèmica va arribar a tal extrem que al mes d’octubre es mostrava públicament en contraposició a la de Tortosa, la Biblioteca de Salsadella que havia estat també inaugurada pocs dies abans, com a model de biblioteca “...donde existen libros que instruyen y construyen. Pero a los libros que destruyen, que envenenan, hay que odiarlos, hay que entregarlos al fuego...para lo cual se requiere que al frente haya personas en condiciones de poder operar la seleción de libros.¿Y quién mejor que el Párroco...?”.
Sembla ser que el personal de la biblioteca o bé estava molt immers amb les tasques pròpies de la feina, o van pensar que això dels llibres significava un dret universal i sense barreres. El cas és que el dia 6 d’agost “El Correo de Tortosa” es mostrava encara més molest: “ A su tiempo dimos la voz de alerta acerca de algunos libros que de ningún modo debieran figurar en la Biblioteca Pública, y mucho menos andar en manos de muchachos que, teniendo derecho a encontrar allí lecturas recreativas, al par que educativas, están en peligro de hallar, en vez de educación, perversión, y en ves de medicina, veneno. Como nuestra leal advertencia no ha surtido todo el efecto que era de esperar, pues hemos visto libros impropios prestados a niños por la Biblioteca Pública, queremos expresar nuestro sentimiento y desaconsejar la lectura de libros de esa biblioteca, a no ser que consulte antes con personas peritas en las normas de la Iglesia acerca de la lectura de libros. Por hoy no decimos más.”
Per una altra banda, també van començar aviat els premis als lectors més assidus, subvencionats per les entitats bancàries, en concret per La Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, la qual, a requeriment de la Direcció de la Biblioteca, va accedir i va donar per a ser entregades el dia 31 d’octubre (Fiesta del Ahorro), deu llibretes amb una imposició inicial de deu pessetes. La premsa divulgava la notícia i se’n congratulava però lamentava que sempre fossin entitats forasteres “ quienes nos enseñan a hacer patria”. Dies més tard van reconèixer la precipitació en donar la notícia i rectificaven tot afirmant que la concessió de les llibretes havia estat deguda a l’informe favorable emès per la Sucursal tortosina del banc.
El dia 9 d’agost e 1928, un dels fundadors de la Biblioteca Pública, Sansón Carrasco, decidia contestar públicament les crítiques del diari “El Correo de Tortosa” i amb un article publicat al diari “Heraldo de Tortosa”, atacava contundentment els autors acusant-los de :”...religiosidad a ultranza...usando una literatura folletinesca...La marcada hostilidad con que el periódico de referencia y su camarilla afín, han visto la creación de la Biblioteca Publica. Ciertas negativas y el no mandar representante al acto de inauguración lo comprueban...Que para hablar de limpieza es fuerza lucir un vestido pulcrísimo”. L’article anava encapçalat per un anàlisi del caràcter tortosí al que qualificava de propens “a la crítica sistemàtica, intransigente, zafia incluso”, mostrant així la seva disconformitat absoluta davant les crítiques que la Biblioteca Pública estava patint.
D’altres veus es van fer notar i van contestar amb energia. Voldria fer esment a alguns paràgrafs de l’article d’Antonio Campos y Sapiña “Cada cosa en su sitio. Defendiendo algo sagrado”, publicat al diari Heraldo de Tortosa el 10 d’agost de 1928, perquè d’alguna manera significa una visió moderna i oberta envers la lectura i la pedagogia: “El niño, en sus momentos de curiosidad, intenta a veces penetrar a lo desconocido. En su estado normal su imaginación vuela tan solo por los espacios de fantásticos cuentos de hadas, de aventuras...El niño necesita leer para formar su intelecto. Las buenas lecturas deben procurársele a manos llenas y no abandonarlos en su propia suerte. El niño no leerá nunca una obra de Vargas Vila ni de Locke, como tampoco leerá un “Criterio” de Balmes o un tratado de San Agustín. Dadle en cambio toda la biblioteca Salgari o un centenar de Colorines o Charlots y veréis que sus ojos fulguran de alegría y os lo agradece en el alma...”
Sortosament, avui, 80 anys després, encara parlem de subvencions, pressupostos, premis, préstecs i dotacions, però no de censura, ni d’intervencionisme. Actualment, els temps moderns ens porten a parlar d’usuaris, guies de lectura, conta-contes, clubs de lectura, visites guiades, biblio-plaça, biblioteques escolars, “Puntedu”, l’hora del conte, centres d’interès, tallers de lectura, xerrades, exposicions, presentacions de llibres, hemeroteca digital, préstec a domicili, sala d’estudis de nit, diaris del món, internet...
La Biblioteca Pública del futur ha de vetllar per a oferir uns serveis encaminats a potenciar la seva vessant més humana i democratitzadora, esdevenint un element fonamental en la cohesió intercultural, en la integració social i en la lluita per la igualtat d’oportunitats.
És una mostra de l’evolució que ha experimentat la Biblioteca Pública durant els darrers anys, i que voldria commemorar i celebrar amb tota la societat tortosina en general i, especialment amb tots aquells que directa o indirectament han fet possible el 80è aniversari, especialment als companys i companyes que han treballat a La Biblioteca Pública del carrer Reus, a la Biblioteca del carrer Montcada, a la Biblioteca Popular del carrer de la Rosa, a la Biblioteca Pública Oliver de Boteller i a l’actual Biblioteca Pública Marcel•lí Domingo.
Irene Prades Ginovart
Directora de la Biblioteca Pública Marcel•lí Domingo
Entrades
