22 de nov. 2026

Cinc dies amb Manuel Pérez Bonfill: quan la cultura es converteix en memòria i emoció. xII Jornades de Patrimoni Literari Ebrenc

Cinc dies amb Manuel Pérez Bonfill: quan la cultura es converteix en memòria i emoció

Les XII Jornades de Patrimoni Literari Ebrenc han omplert Tortosa de literatura, fotografia, poesia, música i records per celebrar el centenari del naixement d’un mestre i escriptor que continua ben present en la memòria col·lectiva de les Terres de l’Ebre.

Hi ha persones que no marxen mai del tot. Persones que continuen presents en les converses, en els records, en els llibres que ens han deixat i en la manera com ens van ensenyar a mirar el món. Manuel Pérez Bonfill és una d’aquestes persones. I Tortosa ho ha tornat a demostrar durant cinc dies, del 17 al 21 de novembre, amb la celebració de les XII Jornades de Patrimoni Literari Ebrenc, dedicades enguany a commemorar el centenari del seu naixement.

Han estat cinc dies intensos, plens de cultura, de retrobaments, de descobertes i, sobretot, de persones. Persones que el van conèixer, que van ser alumnes seus, que han llegit la seua obra, que l’han estudiat o que simplement senten que Manuel forma part d’aquell patrimoni humà i cultural que ens identifica com a ciutat i com a territori.

Perquè parlar de Manuel Pérez Bonfill és parlar de literatura, però també de docència, de teatre, de llengua, de país, d’amistat, d’humor, d’intel·ligència i de compromís. És parlar d’un home inquiet, lliure, observador, amb una mirada pròpia i amb aquella ironia tan seua que li permetia dir moltes coses sense necessitat d’alçar la veu.

Aquestes jornades no han volgut ser únicament un homenatge a la seua trajectòria. Han volgut, sobretot, tornar-lo a fer present. Llegir-lo, escoltar-lo, descobrir-lo, recordar-lo i compartir tot allò que ens va deixar. I s’ha fet de la millor manera possible: a través de la cultura viva i de la participació de moltes persones que han volgut sumar-se a aquesta celebració.

Començar pels més petits i deixar que el riu ens parle

La setmana va començar amb una activitat pensada per acostar Manuel Pérez Bonfill als infants. El contacontes de Muniatto, pallasso que havia estat alumne seu, amb l’assessorament de Tomàs Camacho, va obrir les jornades amb una proposta plena d’imaginació. Hi havia una intenció molt bonica al darrere: que els més menuts també puguen descobrir qui era aquell mestre i escriptor que tant va estimar la seua ciutat. Perquè la memòria només té futur si sabem compartir-la amb les noves generacions.

Aquella mateixa tarda vam viure un dels moments més especials d’aquesta edició: la ruta poètica i fotogràfica «L’Ebre en vers i imatges. Espais viscuts, espais escrits», a bord del llagut Lo Sirgador.

El riu Ebre, tan present en la vida i en l’obra de Manuel, es va convertir en protagonista. Navegar-lo mentre escoltàvem poesia i contemplàvem el paisatge a través de la fotografia va ser una manera diferent de retrobar-nos amb el territori. Les imatges del Taller de Fotografia de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, coordinat per Rafael Ricote i Eloi Altadill, i les veus de Francesc Cabiró, Ventura Galiana i Pilar Rey van crear un diàleg entre paraula, imatge i paisatge.

Va ser una experiència d’aquelles que ens recorden que l’Ebre no és només un riu. És memòria, és identitat, és vida. I Manuel ho sabia molt bé. Aquella ruta ens va permetre mirar-lo amb la sensibilitat de qui sap que darrere de cada paisatge hi ha històries, records i paraules que mereixen ser explicades.

Llegir Manuel és tornar a trobar-lo

El Club de Lectura dedicat a Amb algunes branques d’olivera, conduït per Emigdi Subirats i coordinat per Joan M. Romaní, ens va oferir l’oportunitat de tornar a les seues pàgines. Llegir junts té alguna cosa especial: cadascú hi troba una cosa diferent, però tots compartim aquell mateix espai de paraules. I és així com els llibres continuen vius.

Manuel Pérez Bonfill ens va deixar una obra que convida a llegir, a pensar, a somriure i també a qüestionar-nos moltes coses. La seua literatura té una veu pròpia, amb humor, ironia i una manera molt particular d’observar la realitat.

La inauguració de l’exposició «Poesia visual inèdita de Manuel Pérez Bonfill» va permetre descobrir una altra dimensió de la seua creativitat. Una faceta potser menys coneguda, però que ens parla de la seua inquietud permanent, de la curiositat i de la necessitat d’experimentar amb les paraules i les imatges. La proposta, presentada per Irene Prades, directora de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, ens va apropar a materials que ajuden a entendre millor la complexitat i la riquesa del seu univers creatiu.

La conferència de Xavier Garcia, «Manuel Pérez Bonfill: un intel·lectual ebrenc del segle XX», ens va situar en la dimensió cultural i humana d’un home que va viure el seu temps amb compromís i coherència. Manel Ollé, amb la ponència «Professor, escriptor i director de teatre: les múltiples cares de Manuel Pérez Bonfill», ens va recordar que reduir Manuel a una sola etiqueta seria impossible. Va ser moltes coses, i totes elles formen part del seu llegat.

Les persones que el van conèixer i les paraules que el mantenen viu

Una de les grans riqueses d’aquestes jornades ha estat poder escoltar veus diferents, mirades complementàries i records que ens han ajudat a entendre millor qui era Manuel.

La taula rodona «Mirades sobre l’obra de Pérez Bonfill», amb Octavi Iglesias, Margarita Martínez, Josep Bayerri, Cinta Sabaté, Agustí Forner, Emigdi Subirats i Manel Ollé, va permetre compartir lectures i reflexions sobre la seua producció literària. Cadascú des de la seua experiència i coneixement, però amb un mateix fil conductor: el reconeixement d’una obra que forma part del patrimoni cultural de les Terres de l’Ebre.

També va tenir un paper destacat la ponència de Josep Sebastià Cid, «L’Ebre, un riu literari. Manuel Pérez Bonfill: humor, ironia i compromís», que ens va convidar a aprofundir en la relació tan especial de l’autor amb el territori i en alguns dels trets més característics de la seua literatura. L’Ebre, tan present en la seua vida i en la seua obra, va tornar a ser el fil conductor d’una mirada literària que combina l’observació, la ironia, l’humor i el compromís. Una manera de recordar que Manuel sabia mirar el món amb una veu pròpia i que, darrere de moltes de les seues paraules, hi havia sempre una manera d’entendre i estimar el país.

Però si hi ha una cosa que aquestes jornades han deixat clara és que Manuel no és només als llibres. També és en la memòria de les persones.

La trobada dedicada a la seua faceta de mestre va ser especialment significativa. Escoltar Pere Ponce, Josep Salmerón, Ricardo Gascón, Eusebi Morcillo, Marta Daufí i Carme Abril compartir records i vivències va ser una manera de tornar a entrar en aquella aula on Manuel va deixar tanta empremta.

Un bon mestre no és només qui transmet coneixements. És qui desperta curiositat, qui ensenya a pensar, qui fa preguntes i qui ens ajuda a mirar més enllà. I això és el que van posar de manifest els seus antics alumnes: que Manuel va ser d’aquells professors que no s’obliden, d’aquells que continuen presents molts anys després d’haver deixat l’escola.

També Albert Roig, amb «Itinerari literari comentat Pérez Bonfill a Tortosa: espais d’una vida», ens va convidar a recórrer els llocs que van formar part de la seua trajectòria vital i literària. La ciutat es convertia així en un llibre obert, en un escenari de records i en una manera de comprendre millor l’home que hi havia darrere de l’escriptor.

Quan la literatura es converteix en imatge, música i emoció

La creativitat de Manuel també ha trobat noves formes d’expressió durant aquestes jornades.

El documental «De la pàgina a la pantalla: adaptant Manuel Pérez Bonfill al cinema», de Xabier Coluig, ens va apropar a les possibilitats de traslladar el seu univers literari al llenguatge audiovisual. I «Paisatge sonor», la proposta multidisciplinària d’El Rocall, amb Aida Mayor en el guió i la veu, David Espinós en la música i Toni Térmens en la il·lustració, va fer dialogar la paraula, la música i la imatge en una experiència artística que ens recorda que la literatura pot créixer i transformar-se en moltes altres formes.

Ha estat especialment bonic comprovar com l’obra de Manuel continua despertant creativitat, com encara inspira artistes i com les seues paraules poden donar lloc a noves mirades i noves interpretacions.

Un vermut literari per compartir i una cloenda amb música

La cloenda de dissabte va tenir també aquell component de proximitat i complicitat que tant bé acompanya les trobades culturals. El vermut literari va ser un espai per compartir converses, impressions, records i vivències després de cinc dies intensos. Un moment distès en què la literatura va sortir dels llibres per convertir-se en paraula compartida, en retrobament i en ganes de continuar parlant de Manuel i de tot allò que ens uneix.

Perquè la cultura també és això: asseure’ns junts, escoltar-nos, conversar i gaudir de la companyia. No tot passa damunt d’un escenari o en una sala de conferències. De vegades, els moments més bonics naixen precisament d’aquestes estones senzilles, en què les persones es troben i les paraules continuen circulant.

La Banda Municipal de Música de Tortosa va posar el punt final a les XII Jornades amb la seua actuació a la plaça dels Dolors. La música va acompanyar aquest comiat col·lectiu i va tancar una setmana en què Manuel Pérez Bonfill ha estat present en les paraules, les imatges, la poesia, els records i les emocions de totes les persones que hi han participat.

Cinc dies que ens recorden per què Manuel és tan nostre

Quan s’acaben unes jornades com aquestes, queden les fotografies, les activitats, les paraules pronunciades i els moments viscuts. Però queda alguna cosa més important: la sensació d’haver compartit una història que ens pertany a tots.

Manuel Pérez Bonfill va ser un home compromès amb la llengua i la cultura, un escriptor amb una veu inconfusible, un professor que va marcar generacions i una persona que va entendre que la cultura havia de ser viva, propera i compartida.

Aquestes XII Jornades han volgut reconèixer totes aquestes dimensions, però també han volgut fer una cosa molt senzilla i alhora molt necessària: continuar parlant d’ell. Que els seus llibres es continuen llegint, que la seua obra es descobrisca, que els seus alumnes expliquen com era, que els investigadors la continuen estudiant i que els més joves sàpiguen qui va ser aquell mestre que va fer de la paraula una manera d’entendre la vida.

Des de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, aquestes jornades són també una manera d’entendre la nostra feina: conservar la memòria, donar vida al patrimoni literari, crear espais de trobada i fer que la cultura arribe a tothom. I fer-ho amb la complicitat de totes les persones, entitats i col·laboradors que han contribuït a fer possible aquesta edició.

Cinc dies poden semblar poc, però quan estan plens de paraules, de records, de música, de poesia i de persones que comparteixen una mateixa estima, es converteixen en alguna cosa que perdura.

Manuel, aquests dies hem tornat a parlar de tu. Hem llegit els teus textos, hem recorregut els teus paisatges, hem escoltat els qui et van conèixer i hem descobert una mica més de tot allò que ens vas deixar.

I potser aquest és el millor homenatge: que cent anys després del teu naixement, continuem trobant-nos al voltant de la teua paraula. Perquè hi ha mestres que no deixen mai d’ensenyar i escriptors que no deixen mai d’acompanyar-nos.

Gràcies, Manuel, per tot el que ens vas deixar. I gràcies a totes les persones que aquests dies heu fet possible que la teua memòria continue ben viva.