A les 22.10 comença la funció amb l'entrega per part de l'alcalde del III Premi de Narrativa Cristòfol Despuig a un mamífer destacat de la literatura ebrenca, Josep Igual, per la seva obra Quaderns deltaics. Tots dos, alcalde i Igual són breus en el discurs.
A un lateral de l'escenari, entre ombres, cortinatges i emocions, un magnífic (per què no dir-ho?) grup d'escriptors/es, músics i gent de la cultura compartim en silenci uns moments de comunió especial, íntima, mentre esperem el torn d'entrada a l'escenari. Sortim en grups de sis i mentre un llegeix el fragment escollit, la resta, tímids i humils, es manté a una distància més que prudencial, tot just més enllà d'on arriba la llum del focus. Intervenim per aquest ordre: Tomàs Camacho, Josep Igual, Rosa Sánchez, Manel Ollé, Emigdi Subirats, Lo faro dels bous (Miguel Àngel Marín, Paco Morales i Javier Caballero), Lluís Martín Santos, Glòria Fandos, Josepa Vilurbina, Emili Rosales, Francesca Aliern, Teresa Bertran, Jesús Fusté i Toni Just, Laura Mur, Jordi Andreu, Xavier Aragó, Jaume Llambrich, Jesús M. Tibau i Vicent Pellicer. En podrien haver estat molts més, i espero que ningú es disgusti, però calia ser prudents amb la durada de tot plegat. Hi haurà més ocasions.
Després, el moment més emotiu. Els presentadors fan pujar a l'escenari a Gerard Vergés. Com a coordinador del Club de Lectura de la Biblioteca Marcel·lí Domingo i en representació de tothom que ha participat li entrego el cartell de l'acte amb la nostra signatura. L'Auditori en ple (ara em puc fixar que registra una molt bona entrada) regala dempeus una llarga ovació a Gerard Vergés, i és impossible no emocionar-se. En aquest precís instant m'embriaga una gran felicitat, satisfacció, agraïment a tothom que ha col·laborat i orgull.
Entrades
