Un total de 31 projectes de foment de la lectura rebran el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.
S’ha fet pública la resolució sobre la concessió d’ajuts al foment de la lectura anunciades a la Resolució CMC/318/2010, de 29 de gener (DOGC núm. 5567-15.2.2010) de convocatòria per a la concessió de subvencions a consells comarcals, ajuntaments de Catalunya i ens que en depenen, per a la programació estable d'accions de promoció de la lectura a les biblioteques públiques de Catalunya, corresponents a l’any 2010.
Aquests ajuts, adreçats a consells comarcals i ajuntaments de menys de 50.000, tenen per finalitat donar suport als projectes dirigits a la millora de les habilitats lectores i l'augment qualitatiu i quantitatiu en l'ús dels serveis bibliotecaris en l'àmbit de les biblioteques públiques de Catalunya.
Un total de 31 projectes han estat seleccionades i la suma total dels ajuts concedits és de 100.000 €.
VISITEM LA BIBLIOTECA. Discapacitats, és un projecte que ofereix la biblioteca per fomentar el gust per la lectura a col·lectius minoritàris, els discapacitats.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris projecte. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris projecte. Mostrar tots els missatges
8 d’oct. 2010
El Projecte de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, VISITEM LA BIBLIOTECA. Discapacitats, ha estat un dels seleccionas dels 31 projectes de foment de la lectura que rebran el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
Etiquetas:
projecte
30 de juny 2010
La biblioteca Marcel·lí Domingo vol captar voluntaris que portin grups per a engegar el projecte Xerrem i cercar xerraires que vulguin millorar la seva competència en català
Curs de formació que va tenir lloc el dimecres 30 de juny a les 10h a la biblioteca a càrrec de Jordi Esteban
Què és el projecte Xerrem
És una iniciativa de voluntariat que consisteix a reunir setmanalment, en un punt de trobada social, un grup de persones que volen parlar millor el català amb una o dues persones que el parlen bé.
Durant unes hores a la setmana i en un calendari indefinit, els «xerraires» (així anomenem les persones que assisteixen als grups Xerrem) parlen entre ells i en grups de tres o quatre fent-se preguntes i contestant-les.
Les preguntes estan organitzades per nivells; demanen inicialment respostes simples i senzilles, però a mesura que s’avança, augmenten de nivell i reclamen un domini més alt de llengua.
Els que dinamitzen el grup, anomenats «xerpes» (gent que parla la llengua del país, que en coneix els referents i que col·labora amb els que volen parlar-la i conèixer el tarannà d’aquesta terra), ajuden els xerraires a parlar millor, els orienten pel que fa a les oportunitats d’aprendre o d’usar la llengua i presenten referents de catalanitat relacionats amb els temes de què es parla en les converses. No fan de professors: actuen com a conciutadans que parlen bé i són capaços d’indicar com es diuen les coses.
Les converses giren a l’entorn de temes característics de les relacions socials, de tal manera que els xerraires escenifiquen constantment situacions de comunicació que es donen habitualment al carrer, en un bar, a la sala d’espera d’un ambulatori, en una botiga i en tants altres llocs; són situacions en què el fet de xerrar té com a finalitat única l’entesa cordial i amena entre persones; situacions on les persones que s’introdueixen en una nova llengua troben camí obert per adquirir i consolidar la seva competència oral. Als grups Xerrem, doncs, es recull i es practica l’experiència relacional del carrer per remetre-la novament al mateix carrer de la mà dels nous parlants.
Tres eixos principals configuren el projecte Xerrem i en constitueixen els objectius principals: l’ús de la llengua, la cohesió social i l’estimació del país.
Què és el projecte Xerrem
És una iniciativa de voluntariat que consisteix a reunir setmanalment, en un punt de trobada social, un grup de persones que volen parlar millor el català amb una o dues persones que el parlen bé.
Durant unes hores a la setmana i en un calendari indefinit, els «xerraires» (així anomenem les persones que assisteixen als grups Xerrem) parlen entre ells i en grups de tres o quatre fent-se preguntes i contestant-les.
Les preguntes estan organitzades per nivells; demanen inicialment respostes simples i senzilles, però a mesura que s’avança, augmenten de nivell i reclamen un domini més alt de llengua.
Els que dinamitzen el grup, anomenats «xerpes» (gent que parla la llengua del país, que en coneix els referents i que col·labora amb els que volen parlar-la i conèixer el tarannà d’aquesta terra), ajuden els xerraires a parlar millor, els orienten pel que fa a les oportunitats d’aprendre o d’usar la llengua i presenten referents de catalanitat relacionats amb els temes de què es parla en les converses. No fan de professors: actuen com a conciutadans que parlen bé i són capaços d’indicar com es diuen les coses.
Les converses giren a l’entorn de temes característics de les relacions socials, de tal manera que els xerraires escenifiquen constantment situacions de comunicació que es donen habitualment al carrer, en un bar, a la sala d’espera d’un ambulatori, en una botiga i en tants altres llocs; són situacions en què el fet de xerrar té com a finalitat única l’entesa cordial i amena entre persones; situacions on les persones que s’introdueixen en una nova llengua troben camí obert per adquirir i consolidar la seva competència oral. Als grups Xerrem, doncs, es recull i es practica l’experiència relacional del carrer per remetre-la novament al mateix carrer de la mà dels nous parlants.
Tres eixos principals configuren el projecte Xerrem i en constitueixen els objectius principals: l’ús de la llengua, la cohesió social i l’estimació del país.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)