Exposició Enric Valor, el valor de les paraules, a la biblioteca Marcel·lí Domingo

Organitza Comissió 11 de setembre. Col.labora biblioteca.
Del 17 d’octubre fins al 31 d’octubre. Planta baixa de la biblioteca

El 2011 es commemora el centenari del seu naixement,  La Acadèmia Valenciana de la Llengua organitza aquesta exposició,  que repassa cinc aspectes de l'autor: el personal, el rondallista, el novel · lista, el lingüista i els premis, homenatges i reconeixements que va rebre en vida.
Valor és l'autor que més llibres ha venut en valencià, entre ells la Flexió verbal, l'ambiciós d'Aleix o el Cicle de Cassana.
Valor és l'únic intel · lectual que ha estat investit doctor honoris causa per totes les universitats valencianes. Una altra iniciativa és Pobles de rondalles, aquelles localitats en què Valor recuperar la seva tradició. Entre elles figuren, Bèlgida, Cocentaina, Xixona, Petrer, Castalla, Sagunt o Dénia.
Nascut a 1911 a Castalla, Enric Valor és una d'aquelles figures intel · lectuals que són difícils de presentar a qui és aliè a la seva història, per la multitud de facetes i la importància de la seva obra. La seva aportació a la normalització del valencià va començar poc abans de la Segona República en revistes com El Tio Cuc i va continuar al llarg dels anys en diferents obres com la seva col · laboració al Diccionari Català-Valencià-Balear d'Antoni Maria Alcover, aportant vocabulari del valencià meridional.

VIDA I OBRA
Durant la Segona República va començar la seva activitat política des d'una posició nacionalista que va haver de refrenar després de la victòria franquista centrant-se en la seva obra literària. La seva faceta més coneguda va ser com folklorista, recopilant i fixant la tradició oral continguda en les Rondalles, conte popular valencià recuperat gràcies a valor. Encara que molts també ho recorden per la que va ser una de les seves obres més venudes La flexió verbal, manual de capçalera de molts estudiants.
La seva imatge, la d'un senyor gran amb barret, és pràcticament una icona. La seva figura va ser reconeguda en vida en nombroses ocasions sent doctor honoris causa per diverses universitats. Fins i tot es va promoure la seva candidatura per al premi Nobel poc abans de morir, esdevinguda fa deu anys. Les seves restes descansen des de llavors en el Cementiri General de València.