Xerrada El paper de les institucions culturals en la promoció de la Salut a càrrec d'Irene Prades Ginovart, directora de la Biblioteca Marcel·lí Domingo (BMD)

Irene Prades Ginovart, directora de la Biblioteca Marcel·lí Domingo (BMD), de Tortosa, va explicar
com pot contribuir una biblioteca a la salut de la població mitjançant l’exemple de la BMD.
La BMD està situada al casc antic de Tortosa, un barri amb problemes de degradació social i urbanística i amb problemes de seguretat ciutadana. L’índex d’immigració del barri es troba per damunt del 40%, molt superior a la resta de la ciutat (22%), a més de tenir una important població gitana i una població autòctona envellida i empobrida. Aquests grups de població no sempre mantenen bones relacions entre ells. En aquest barri s’està aplicant el Pla de Barris (PINCAT: Pla Integral del Casc Antic de Tortosa).

Una biblioteca fomenta el diàleg intercultural i afavoreix la diversitat cultural (Manifest IFLA/UNESCO). Esdevé un agent de socialització. La lectura aporta benestar social i salut, atès que la salut (OMS) no és només l’absència de malaltia o discapacitat, sinó la presència de benestar en els àmbits psicològics, físic i social. D’altra banda, la BMD du a terme programes relacionats amb la salut. En destaquen la Biblioteca Sense Barreres, que aporta llibres a malalts, persone s amb problemes de mobilitat.. . i en el qual col·laboren les oficines de farmàcia, el Departament de Salut i voluntaris, entre altres; a més, el programa Sumem veus: lectura sense barreres ofereix llibres de lectura fàcil i la col·laboració de voluntaris per a la difusió de la lectura entre els discapacitats intel·lectuals. A més, la BMD acull discapacitats intel·lectuals que actuen com a suport en l’arxiu de documents i altres tasques com a col·laboració en la integració social.

Va presentar i moderar la taula Miquel Àngel Arasa i Favà, director regional de l’Agència de Protecció de la Salut a les Terres de l’Ebre. Va centrar el tema a partir dels models dels determinants de salut i del de desigualtats en salut per motius socials. Va exposar que actuant en el camp cultural, i especialment sobre entorns desafavorits i marginals, es pot aconseguir més cohesió social. Recordava l’argument de Michael Marmot que afirma que, atès que els principals factors determinants de la salut són els socials, cal actuar sobre les causes socials per millorar la salut. Un altre argument són les afirmacions de Gregorio Luri, que diu que el primer factor de fracàs escolar és la pobresa. Aquí es veu la funció que pot tenir una biblioteca pública en un entorn desafavorit.

D’altra banda, es pot considerar un entorn poc favorable als bons hàbits la publicitat d’aliments dirigida als infants, si els continguts que incorpora no són els adequats per a aquestes edats.
Finalment, les ciutats saludables representen una implicació dels ajuntaments que poden fer millorar la promoció de la salut en camps tan diversos com una infància més sana i segura o un envelliment més saludable mitjançant una actuació urbanística i una política que posa la salut al centre dels sistema.