De sobre, enmig del guirigall, em sembla sentir una veu coneguda, un crit estrany per a tothom, però no pas per a mi: “Xeic!” [...] El seu crit no podia fallar, i ell ho sabia. “Xeic!” és el crit apel·latiu inconfusible (deixa potser dels moros) de la Ribera i del Baix Ebre. Si entre els passatgers hi hagués hagut altres riberencs (de Móra, de Miravet, de Tortosa, etc.) haurien girat el cap, igual que jo.
Hem volgut iniciar este recorregut per les paraules ebrenques amb un paràgraf extret del dietari Viatge a l’esperança, una de les obres més celebrades de l’escriptor Artur Bladé i Desumvila (Benissanet 1907-Barcelona 1995). Corria l’any 1956 i l’autor riberenc acabava d’arribar al port de Santander després de setmanes de viatge a bort de l’ Irpinia. Feia 14 anys que Bladé vivia exiliat a Mèxic i, tot just arribar a la península Ibèrica, la veu potent del seu amic Antoni Terré, de Móra d’Ebre, li donava la benvinguda a casa nostra: “Xeic!”. Així encetem este viatge per les paraules de l’Ebre, amb l’esperança de contribuir a mantindre viu el lèxic propi del territori central del domini lingüístic del català.
Entrades
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada