Divendres 9 de novembre Inauguració als passadissos de la biblioteca de l'Exposició de l'Albert Aragonés: NU I CRU

nu i cru


exposició retrospectiva

Albert Aragonés


Això que veieu sempre he pensat que són poemes,
sense lletra, però poemes.
Si ho preferiu, poemes visuals, poemes experimentals,
poemes muts.
No hi ha res escrit,
però es poden llegir i cal que els llegiu.
Hi voreu lo que s'hi veia i el que jo hi he vist;
sovint hi voreu lo que ja s'insinuava.
Per a referir-m'hi, a la primeria els anomenava,
de manera bàrbara, ensemblatges.
Són ensemblages, i no pas collages,
perquè reencaixo els trossos d'una sola imatge,
com qui recompon un gerro trencat.
Més tard los vaig anomenar espills
perquè el fabra diu que un espill és també un full, pàgina, etc., en
què certes matèries són escrites de manera que puguin
ésser copsades d'un sol cop d'ull;
i perquè en un espill, en un mirall,
pots descobrir com som.
En estos poemes parlo de l'amor,
concretament, de l'amor carnal o de la carnació de l'amor,
i també de la sexualitat.
Més que parlar-ne,
hi reflexiono, especulo i l'amollo,
sense dir ni mu.
Potser sí que són eròtics,
però us asseguro que no era esta la meua intenció.
Imagineu-vos una imatge d'estes qualsevol en color,
un color setinat, modern.
No seria el mateix.
Lo blanc i negre, fins i tot acolorit, i el color sépia
no sé què tenen...
Nu i cru, nuet, despullat,
eh que no és ben bé el mateix?