Barcelona, principis del segle XX. La ciutat creix i el modernisme exerceix una atracció irresistible en els amants de l’obscur. Lògies i societats secretes converteixen Barcelona en la capital de l’esoterisme, i l’arquitecte Antoni Gaudí esdevé la peça clau d’una profecia mil•lenària.
Immers en la confusió social i coneixedor dels perills que amenacen la seva vida, Gaudí, u home de vida humil i senzilla, amaga una relíquia en el cor de la seva obra, dissenyada a imatge i semblança del gran projecte diví: la natura.
L’Esteban Martín i l’Andreu Carranza ens regalen una novel•la trepidant. S’aprofiten de la curiositat que tots duem dintre i, amb un ritme que no li permet al lector separar-se del llibre gaire estona, juguen amb la intriga fins al darrer moment. De vegades el talent només es tracta en saber observar allò que per a tota la resta era invisible.
Després de llegir La clau Gaudí, em sembla increïble que a ningú se li hagi acudit abans fer una novel•la de misteri ambientada en l’obra d’aquest arquitecte genial, admirat a tot el món. De tota aquesta trama de dos mil anys que culmina a Barcelona, un dels fragments on he trobat més temperament ha estat el protagonitzat per Ramon Cabrera a Miravet, potser per tractar-se d’un dels personatges preferits del Carranza, on se’ns compara el Tigre del Maestrat amb un heroi de llegenda, Aquiles.
Si sou lectors d’hàbits nocturs aneu en compte; podeu passar la nit en vetlla.
La clau Gaudí és la seva primera novel•la conjunta, amb un notable èxit, ja que va ser un dels llibres més venuts del passat Sant Jordi i ja ha estat traduïda a més d’una vintena de països.
Entrades
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada