.jpg)
8a edició LLEGIR TÉ PREMI. T'agrada llegir i tens entre 8 i 16 anys?. 📚📚📚⭐️⭐️
Inscriu-t'hi del 26 de juny al 26 de maig a través de la ➡️pàgina web https:llegirtepremi.cat/ places limitades.
@bibliotequescat #llegirtepremi
|
|
|
29 de maig 2023
8a edició LLEGIR TÉ PREMI. T'agrada llegir i tens entre 8 i 16 anys?. Biblioteca Marcel·lí Domingo
8a edició LLEGIR TÉ PREMI. T'agrada llegir i tens entre 8 i 16 anys?. 📚📚📚⭐️⭐️
22 de maig 2023
Coneixes ILERCAVÒNIA la plataforma digital de la Biblioteca Tortosa? Més de 20.000 referències sobre el nostre territori.
Agrupa tota la informació en format digital de què disposem en quatre col·leccions de documents diferents.
- La col·lecció de premsa ara per ara és un enllaç que ens facilita la premsa digitalitzada de Tortosa des de l’any 1882 fins al 1939, editada conjuntament per l’Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament de Tortosa.
- La col·lecció d’imatges està formada per un bloc de fotografies relacionades amb Tortosa i la seva gent i que procedeixen del fons de la biblioteca o donatius.
La col·lecció de publicacions és un recull monografies diverses. Hi ha un enllaç a Calaix, un dipòsit digital del Departament de Cultura de la Generalitat que neix amb la voluntat de garantir l'accessibilitat a la informació des de qualsevol lloc i moment. A més, també hi ha un parell de monogràfics: un sobre la figura de Cristòfol Despuig, autor dels Col·loquis de la Insigne ciutat de Tortosa (1557), que vol ser una eina didàctica que faciliti l'ensenyament de la literatura i de la llengua catalana. I un altre sobre la figura de Marcel.lí Domingo, polític i escriptor català, que participà activament en la campanya a favor de l'autonomia de Catalunya l'octubre del 1918.
- La col·lecció d'articles publicats als Programes de Festes de la Cinta entre 1906 i 1997 on hi podem trobar contribucions de F. Gimeno, Enric Bayerri, Jesús Massip, J. González Cirer, Gerard Vergés, Secundino Sabaté i més recentment Albert Curto o Ramon Miravall. Pel que fa a la temàtica és molt diversa, ens parlen tant de l'origen de la llegenda de l'Orde de l'Aixa, de la llegenda de Rubí, com dels retaules de la catedral, la Cucafera, la jota...Aquesta és la col·lecció en la que s’ha fet més èmfasi i en la que s’han focalitzat els esforços humans i tècnics.
Fes-li un cop d’ull:
11 de maig 2023
Dia Mundial del Comerç Just (dia13 de maig ). Centre d’interès sobre el comerç just. Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa
El Dia Mundial del Comerç Just se celebra a tot el món el segon dissabte de maig i el seu objectiu és visibilitzar les contribucions a la lluita contra la pobresa, l'explotació i el canvi climàtic a través del comerç just. Donar a conèixer que una altra economia és possible, on les persones i el planeta estan per davant del benefici econòmic. A Catalunya no se celebra només durant un dia puntual, sinó que
es realitzen activitats de sensibilització sobre comerç just durant tot el mes de maig.
El Comerç Just és un moviment internacional que lluita per una major justícia global en l'àmbit econòmic, social, humà i mediambiental.
Més informació:
A continuació us deixem uns dibuixos i jocs de comerç just
fàcils d'imprimir
8 de maig 2023
Oodi, o la biblioteca com a oda al futur. Reportatge d'imatges de la biblioteca d’Hèlsinki - Finlandia
SETMANARI L'EBRE. Edició del 6 de maig de 2023
TORTOSA -FINLANDIA
Si la biblioteca és una finestra oberta al món, Oodi és un lloc de trobada i una talaia ubicada a la plaça Kansalaistori al bell mig d’Hèlsinki que forma part de la xarxa de biblioteques Helmet (Biblioteques de l’Àrea Metropolitana d’Hèlsinki) des d’on es pot albirar el futur. La nit es fa de pregar ja a Hèlsinki en aquesta època, però el que no esperàvem de cap de les maneres és que, a més d’una persona sueca que parla perfectament el castellà i que ens faria de guia, ens rebria també el sol.
El primer que Mia tracta que sapiguem com si hi tinguera molt d’interès és que el nom de la biblioteca, com tot el que s’hi fa, va ser triat i consensuat per la població, i que es van invertir cent milions d’euros en la seva construcció, i que hi treballen setanta-tres persones, i que reben una mitjana de deu-mil usuaris diaris. Aleshores entenem perfectament l’entusiasme de Mia.
Oodi va ser inaugurada el 2017 per commemorar els cents anys de la independència finlandesa. Ningú no diria que dins d’aquella estructura de fusta, d’acer i de vidre de més de 17.000 metres quadrats s’amaga una veritable oda a l’aprenentatge al llarg de tota la vida, a la ciutadania activa, a la democràcia i a la llibertat d’expressió que esdevé una extensió interior de l’espai públic i una sala d’estar cívica. Però Oodi no està sola; és una més de les 37 biblioteques d’Hèlsinki.
Als finlandesos i finlandeses els encanten els llibres. Ocupen els primers llocs mundials en habilitat lectora i són usuaris entusiastes de les biblioteques, de les quals es calcula que cada resident extreu en préstec una mitjana de 16 títols anualment. Des del segle XIX cada poble tenia la seva escola i la seva biblioteca, la qual cosa ha permès un accés igualitari a l’alfabetització i a l’educació bàsica.
El disseny d’Oodi reflecteix els nous rols de la biblioteca. Les biblioteques d’avui en dia necessiten ser pensades com un espai físic, una plataforma per a la lectura, l’aprenentatge i el debat públic. Oodi disposa fins i tot d’entrenadors de lectura, que treballen de la mateixa manera que un entrenador personal per ajudar-te a llegir.
‘The Book Heaven’, situat al tercer pis, és un paradís per als lectors que poden gaudir de llibres en més de vint idiomes i que, a més, poden relaxar-se asseguts als sofàs sota els arbres o entretenir-se amb jocs de taula amb els amics o la família sota el seu sostre en forma de núvol.
Durant l’estiu, el ‘Balcó dels ciutadans’ ofereix una vista espectacular del parc Töölönlahti i del centre de la ciutat. Hi ha cent mil documents disponibles per prestar, una col·lecció immensa de partitures, còmics, jocs de consola i pel·lícules sobre minories sexuals i de gènere, periòdics i documents estrangers.
La planta baixa alberga un auditori, una zona d’exposicions, una altra de biblioteca per a famílies, cines, una cafeteria i un restaurant.
‘Attic’ és el pis intermedi i està format per habitacions de formes irregulars adreçades a la creativitat i a l’aprenentatge, on es duen a terme activitats que fan servir la tecnologia més avançada que permet editar vídeos o fins i tot reproduir objectes amb impressores 3D i on, a més, hi ha estudis de gravació, màquines de cosir i un espai adreçat als creadors.
No cal oblidar, però, els espais per al silenci i els que estan destinats a actes.
De tant en tant, i de reüll, observem la cara de felicitat de Mia, que desprèn orgull per tots els porus. Tampoc no ens sobta. Es considera part del projecte i, afegim nosaltres, també de l’èxit. Possiblement, la implicació de tothom en sigui una de les claus. Fins i tot la de la classe política que, ubicada al costat on hi ha el Parlament, demostra així la vinculació i el compromís amb la cultura i el saber.
El programa cultural progressiu d’Oodi es complementa amb la forma en què els bibliotecaris i bibliotecàries que dirigeixen i gestionen la biblioteca han organitzat el seu treball. Cada equip disposa d’un cert grau d’autonomia amb capacitat de prendre decisions col·lectives. Els assumptes que afecten la biblioteca es decideixen entre tots i totes.
Fins i tot la logística aplicada als llibres és extremament innovadora. Quan l’usuari torna un llibre, el sistema l’escaneja, i després un vehicle autodirigit el transporta per la biblioteca fins a la prestatgeria corresponent perquè el personal de la biblioteca el col·loqui al seu lloc.
El que, més enllà de consideracions polítiques, econòmiques o tècniques, simbolitza una biblioteca que desenvolupa una funció interactiva amb la societat, que serveix de nexe amb la comunitat i que aconsegueix que hi passin moltes coses bones i diferents, i on pots quedar amb els amics i amigues per llegir o parlar, pots demanar en préstec un violí o tallar metall en làser, és una veritable oda al futur, una carta d’amor a l’educació i la literatura.
Ens acomiadem amb nostàlgia, però amb un somriure de la nostra amfitriona, que ens convida a tornar-hi, la qual cosa no descartem en absolut perquè aprendre sempre és bo i perquè, al lloc on has sigut feliç, sempre tens ganes de tornar-hi algun dia.
Hèlsinki està molt lluny de Tortosa. Però avui en dia no hi ha distàncies. Ni barreres. I les possibilitats d’aprendre dels referents creixen dia a dia gràcies a la tecnologia, als sistemes de comunicació i sobretot a l’interès dels professionals del món de les biblioteques per formar-se i avançar. I, a més, tampoc cal menysprear el que fem a casa, on procurem treballar en equip amb les entitats socials i educatives, entre d’altres, de la comunitat en la qual actuem (perquè la veritable col·lecció d’una gran biblioteca pública és ara la comunitat mateixa). O potser hauríem de parlar de comunitats en plural, que són llocs on s’aprèn, es crea i se somnia conjuntament. Aquest treball de les persones que formem part del projecte de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa fa que s’escurci a poc a poc aquesta distància, però també és cert que necessitem la implicació de tothom. Gràcies al treball del personal bibliotecari innovador, les biblioteques han passat de ser llocs silenciosos i de retir a espais sorollosos de compromís.
Malgrat la distància i les circumstàncies, la nostra oda també ha d’esdevenir un compromís amb el futur.
Irene Prades Ginovart
Directora de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
